Hola,
us envie unes quantes fotos del viatge a Nàpols.
La
visió que m'ha quedat a la tornada és que Nàpols és una ciutat a
parts iguals entre dinàmica i anàrquica. Sembla no aturar-se des de fa
segles, com arrossegada per l'amenaça constant del Vesuvi. La superposició de pobles, cultures i estils arquitectònics és de tal
magnitud, que a cada pas vas descobrint fragments d'història
i et vas meravellant a mesura que coneixes la ciutat i les restes
arqueològiques a Pompeia. Ara bé, sempre molt atents al trànsit per
aconseguir no tindre cap contratemps, i no deixant-nos impressionar per la
quantitat de fem al carrers. Açò últim queda oblidat amb un bon plat
de pasta o una pizza...
.JPG)
Amb
tot i això, l'anarquia que impera a la ciutat, de sobte es veu desplaçada
per la imponent natura de la costa, amb penya-segats i platges pedregoses, a la
costa Amalfitana, l'illa de Capri i les vistes des de la via Krupp, amb la
mediterrània d'un blau indescriptible. L'arribada massiva de turisme resta
encant, però no aconsegueix que ens deixem de meravellar per la seua
bellesa.
A
la fi, ha estat un viatge molt bonic i enriquidor, que recomane. Vull agrair a
Susanna el seu bon tracte i professionalitat.
Una
abraçada i fins al pròxim viatge.
YPB
